El desencanto de la mujer medusa

El sol és tebi cruixit de fulles i foc records d'infants. Grocs i vermells disposa la natura a punt de caure. Aus que s'amaguen silenci al capvespre torne a casa.                                                                 

  I had a dream... He tornat a somiar amb tu. Feia anys que transitava la vida com si mai hagueres existit, com si la teua presència s’hagués esfumat com boira matinera davant els primers raigs solars, diluint-se i deixant pas a una certera claredat. La calidesa de la llar, de la meua LLAR, havia aconseguit emancipar-me a un altra realitat: tu ja no estaves, jo continuava el meu viatge. He tornat a somiar. Torne a recórrer les carreteres que em porten fins a tu, plenes de fang i de pèrdues de moments no viscuts, i d’aquells que quedaren soterrats i amagats en habitacions que ja no existeixen més que en els meus pensaments. Sospirs silenciats i pells cremades. Només queda el fred. I l’absència. I el record d’aquella nit. He tornat. ... i te’n vas anar.