Atardor



El sol és tebi

cruixit de fulles i foc

records d'infants.


Grocs i vermells

disposa la natura

a punt de caure.


Aus que s'amaguen

silenci al capvespre

torne a casa.




            

                                        


 

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Imagen
                                           A un cop de telèfon, però a anys llum de distància...  Si mire cap on estàs, tal vegada, m'arribe una mica de la teua presència, tan dispersa i volàtil cada cop de temps que passa, cada any que vivim allunyats. Em pregunte si vas existir realment, si va ser coincidència o destí trobarnos en aquest vast univers. O simplement un accident, una errada en el camí de la vida.                                                   Jo continue pensant-te malgrat no tindre cabuda en la teua vida.                                                  ...
Leer más

I had a dream

  I had a dream... He tornat a somiar amb tu. Feia anys que transitava la vida com si mai hagueres existit, com si la teua presència s’hagués esfumat com boira matinera davant els primers raigs solars, diluint-se i deixant pas a una certera claredat. La calidesa de la llar, de la meua LLAR, havia aconseguit emancipar-me a un altra realitat: tu ja no estaves, jo continuava el meu viatge. He tornat a somiar. Torne a recórrer les carreteres que em porten fins a tu, plenes de fang i de pèrdues de moments no viscuts, i d’aquells que quedaren soterrats i amagats en habitacions que ja no existeixen més que en els meus pensaments. Sospirs silenciats i pells cremades. Només queda el fred. I l’absència. I el record d’aquella nit. He tornat. ... i te’n vas anar.
Leer más