Los 11 de agosto me siguen doliendo, como aquel tan lejano en el tiempo y en la distancia.
Comentarios
Entradas populares de este blog
A un cop de telèfon, però a anys llum de distància... Si mire cap on estàs, tal vegada, m'arribe una mica de la teua presència, tan dispersa i volàtil cada cop de temps que passa, cada any que vivim allunyats. Em pregunte si vas existir realment, si va ser coincidència o destí trobarnos en aquest vast univers. O simplement un accident, una errada en el camí de la vida. Jo continue pensant-te malgrat no tindre cabuda en la teua vida. ...
I had a dream... He tornat a somiar amb tu. Feia anys que transitava la vida com si mai hagueres existit, com si la teua presència s’hagués esfumat com boira matinera davant els primers raigs solars, diluint-se i deixant pas a una certera claredat. La calidesa de la llar, de la meua LLAR, havia aconseguit emancipar-me a un altra realitat: tu ja no estaves, jo continuava el meu viatge. He tornat a somiar. Torne a recórrer les carreteres que em porten fins a tu, plenes de fang i de pèrdues de moments no viscuts, i d’aquells que quedaren soterrats i amagats en habitacions que ja no existeixen més que en els meus pensaments. Sospirs silenciats i pells cremades. Només queda el fred. I l’absència. I el record d’aquella nit. He tornat. ... i te’n vas anar.
Comentarios
Publicar un comentario